L’ESPLENDOR DE LA MÚSICA A LES PORTES DEL 1714

La Coral Belles Arts de Sabadell (CBAS) prepara un programa amb diferents peces de la música coral que s’interpretava just abans del 1714. S’hi podrà sentir obres de Francesc Valls, Lluís Serra, George Friedrich Haendel, Joseph de Torres y Martínez Bravo, Antonio Caldara, Michel Richard de Lalande i Antonio Vivaldi, a més de la cançó tradicional Lo cant dels aucells, dels segles XVII i XVIII. Tot plegat conduït per una presentació del context social, polític i musical, que s’intercalarà a la interpretació de les obres proposades, a càrrec de Joan Vives, músic, divulgador i locutor de Catalunya Música.

Aquest programa es podrà sentir al concert que la CBAS fa anualment a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Enguany serà el dissabte 24 de maig, a les 7 de la tarda, a l’auditori de l’Acadèmia. A més, el concert s’ha inclòs en els actes del Tricentenari; ho podeu veure aquí o  aquí.

Duc de Marlborough (1704)

L’any 1714 va representar no solament la fi d’una etapa convulsa per al poble català, sinó també la privació d’uns drets i unes llibertats que s’havien defensat aferrissadament. La Guerra de Successió va esdevenir un conflicte d’escala internacional en què altres països –per motius econòmics i polítics– s’hi van involucrar i que es va resoldre de la pitjor manera per a Catalunya. El nostre concert gira de ple al voltant dels fets que es commemoren i vol presentar, d’una banda, la música que es va poder sentir en els anys previs a la desfeta i, d’altra banda, la dels compositors que van estar en relació amb les capelles dels monarques dels països més influents en el conflicte (Anglaterra, França, Espanya…).

EL COR DE LA PROTESTA

El 28 de desembre de 2013, uns quants cantaires de la Coral Belles Arts de Sabadell (CBAS) i d’altres formacions —a títol individual— van integrar el Cor de la Protesta, dirigit per Jordi Lluch i Arenas, a iniciativa de la Fundació Palau. El Cor va fer dues actuacions: a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, a les 6 de la tarda, i a la plaça de Sant Jaume (davant el Palau de la Generalitat), a les 8 del vespre.

La iniciativa va sorgir a partir de l’exposició “Jo em rebel·lo, nosaltres existim”, que es pot veure a la Fundació Palau. El Cor de la Protesta s’inspira en una iniciativa anomenada Complaint’s Choir, que se celebra en altres indrets del món. En aquest cas, el cor català va cantar tres peces típiques de les festes nadalenques: Les dotze van tocant, El noi de la mare i Adeste Fideles, versionades amb les noves lletres que havien anat proposant totes les persones que hi van voler participar via correu electrònic i Twitter.

Aquesta iniciativa ha tingut ressò mediàtic, com es comprovar en aquests enllaços: a BTV (on es poden llegir els tres nous textos per a les nadales), a El País, a El Periódico, a La Vanguardia, al Telenotícies de TV3, etcètera.

La Fundació Palau, des de Caldes d’Estrac, té com a objectiu reivindicar l’obra de Josep Palau i Fabre, polifacètic autor, poeta i crític d’art barceloní, un dels màxims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso.

CONCERT DE NADAL, A CALDES D’ESTRAC

El diumenge 22 de desembre, a les 7 de la tarda, la Coral Belles Arts de Sabadell (CBAS) farà un concert de Nadal a l’església de Santa Maria de Caldes d’Estrac. El concert, dirigit per Jordi Lluch i Arenas, l’organitzen Arrels Cultura i Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat, amb el suport de la parròquia de Santa Maria i l’Ajuntament de la població maresmenca. L’entrada costarà 3 euros i, en acabar, es farà el brindis de Nadal.

A la primera part la CBAS interpretarà obres de G. Verdi, F. Mendelssohn, S. Rakhmàninov, M. Duruflé, V. Miskinis i K. Nystedt. A la segon part es podran sentir nadales arranjades per Joaquim Homs, Cristòfor Taltabull, Xavier Sans, Enric Ribó, Josep R. Gil Tàrrega i Josep Vila i Casañas.

UNES IMATGES DE MONTSERRAT BUSQUÉ

Aquí sota es publiquen unes imatges de Montserrat Busqué i Barceló. Pertanyen a la presentació del seu llibre Rocafort de Vallbona. Cançons, jocs i costums, acte que va anar a càrrec de l’escriptor Josep Vallverdú, l’1 de maig de 1993, a Rocafort de Vallbona, comarca de l’Urgell.

El llibre –amb pròleg de Lluís Foix– aplega les cançons, els jocs, les poesies, els costums i les confraries –moltes de les quals, inèdites– que Busqué va anar recollint al llarg de vint anys d’estreta població amb Rocafort.

Es tracta d’una publicació etnològico-musical de Montserrat Busqué, professora titular de música a l’Escola de Formació del Professorat (UAB) i autora de Virolet Sant Pere (1977) i Virolet Sant Pau (1981), entre altres.

El dia de la presentació, i després dels parlaments de Vallverdú i Busqué, diferents formacions de gent de Rocafort van interpretar algunes de les tonades que recull el volum. Finalment, l’acte es va acabar amb un piscolabis fora de l’església.

Entre 1967 i 1969, Montserrat Busqué va dirigir –en una casa particular– el grup de persones que acabarien formant la Coral Belles Arts de Sabadell. Quan l’any 1969 aquell grup va començar a assajar a l’Acadèmia de Belles Arts sota la direcció de Pere Puig i Ballonga, Busqué també va formar part dels primers cantaires de la formació, la qual no es va presentar públicament fins a l’11 de juliol de 1971.

UNES IMATGES DE ‘TERPSÍCORE’

Aquí podeu veure unes imatges de l’espectacle Terpsícore a Ca l’Estruc de Sabadell. Amb Arantza López (dansa), Jordi Lluch (direcció musical), Constanza Brncic (direcció escènica, coreografia i disseny de llums), Llorenç Parra (tècnic), la Coral Belles Arts de Sabadell, el Cor Ciutat de Mataró i la Coral Regina, de Manlleu.

L’ESCOLA VIROLET I MONTSERRAT BUSQUÉ

Montserrat Busqué

Avui el Diari de Sabadell ha publicat un article sobre l’Escola Virolet i la seva relació amb Montserrat Busqué i Barceló, la persona que va posar la llavor que va fer néixer la Coral Belles Arts de Sabadell (CBAS). El signa Cesc Prat, en nom de la CBAS.

L’article repassa la figura de la pedagoga musical sabadellenca i exposa que el nom de la nova Escola Virolet (al barri de Can Llong de Sabadell) és un homenatge a Montserrat Busqué, que va publicar els llibres Virolet Sant Pere (1977) i Virolet Sant Pau (1981), just en començar la Transició, quan els mestres no disposaven de material per treballar la música del país amb els més menuts.

Montserrat Busqué

Com diu l’article: “Montserrat Busqué es mereix el reconeixement de la ciutat on va néixer, on va viure i on va treballar. L’any 2009 vam defensar que el seu nom aniria com l’anell al dit per a una escola bressol o de primària de la nostra ciutat. Ja tenim un primer pas: l’Escola Virolet és un homenatge a ella. Ara només falta el definitiu. I segur que no trigarà a arribar”.

Si voleu llegir l’article ho podeu fer aquí.

D’altra banda, ara ja hi ha completa l’entrada ‘Montserrat Busqué i Barceló’ a la Viquipèdia. La podeu consultar aquí.

 

 

MOLT SATISFETS DEL ‘TERPSÍCORE’ A CA L’ESTRUC!

Fotos: Lluís Fernàndez

Amb totes les entrades exhaurides dies abans, així començava Terpsícore a Ca l’Estruc de Sabadell, el dissabte 19 d’octubre. L’exitosa estrena a Mataró del passat 12 de juliol feia preveure que l’espectacle entusiasmaria també el públic de la capital vallesana. I així va ser.

Combinant la dansa contemporània amb el cant coral –dues disciplines normalment allunyades i amb públics molt diferents–, la deessa grega Terpsícore va aparèixer al teatre de l’antiga fàbrica de Ca l’Estruc i va ampliar l’escenari fins al mig del pati.

La deessa ballava vestida de negre enmig d’un conjunt de 80 veus –les de la Coral Belles Arts de Sabadell (CBAS), la Coral Regina –de Manlleu– i el Cor Ciutat de Mataró–, que van interpretar un repertori molt variat. Des de cant greorià, Mendelssohn, Verdi…, fins a peces de música contemporània, alguna de les quals els cantaires van interpretar enmig del públic. Tot amenitzat amb un joc de llums pensat per a l’ocasió.

Terpsícore és un espectacle amb direcció musical de Jordi Lluch i Arenas –actual director de les tres formacions corals–. Constanza Brncic n’és la directora escènica i signa la coreografia i el disseny de llums. I Arantsa López Medina n’és la ballarina.

El Diari de Sabadell del dissabte 19 d’octubre en deia això.

‘TERPSÍCORE’, UN ESPECTACLE DE CANT I DANSA

Terpsícore no és un concert tradicional. Tampoc no és un conjunt de passos de dansa. Inspirat en la deessa grega del cant i la dansa, Terpsícore és un espectacle concebut perquè un cor gran –de 80 veus– acompanyi el gest segur d’una ballarina. Sota la direcció musical de Jordi Lluch i Arenas i la direcció escènica, la coreografia i el disseny de llums de Constanza Brncic, es presentarà a Ca l’Estruc de Sabadell de la mà de la ballarina Arantsa López i les veus de la Coral Belles Arts de Sabadell (CBAS), la Coral Regina –de Manlleu– i el Cor Ciutat de Mataró el dissabte 19 d’octubre a les 9 del vespre.

L’espectacle es va estrenar a Mataró el passat 12 de juliol, amb gran èxit de públic.

‘TERPSÍCORE’ A CA L’ESTRUC

Ja queden poques entrades per poder veure Terpsícore a Sabadell. Es poden comprar a la taquilla del Teatre Principal i, per internet, aquí. La funció serà el dissabte 19 d’octubre, a les 9 del vespre, al teatre de Ca l’Estruc.

Aquests últims dies, la Coral Belles Arts de Sabadell, la Coral Regina i el Cor Ciutat de Mataró, sota la direcció Jordi Lluch i Arenas, han continuat polint els aspectes musicals de l’espectacle. A partir d’ara, la coreògrafa Constanza Brncic i la ballarina Arantsa López s’afegiran als assaigs.

‘LA SANTA ESPINA’

Membres de la Coral Belles Arts de Sabadell (CBAS) han col·laborat cantant en dos projectes diferents.

D’una banda, en la pel·lícula La santa espina, estrenada al Teatre La Faràndula el 13 de setembre del 2013, que adapta el text original d’Àngel Guimerà presentat l’any 1907 en versió teatral, explicat en forma de rondalla i sota el punt de vista d’un nen. Un film del director Hèctor Romance, que ha comptat amb els actors Marc Lorenzo, Cristina López, Mònica Portillo i Francesc Rocamora per donar vida als personatges vistos a través dels ulls del jove pastor Gueridó. La producció ha anat a càrrec de l’Agrupació Ofemsò, que agrupa diferents entitats sabadellenques implicades amb la cultura catalana: l’Orfeó de Sabadell, la Joventut de la Faràndula, l’Esbart Sabadell Dansaire i el grup sardanista Mirant al Cel.

Frederic Oller s’ha encarregat de la producció musical. Hi toquen el mateix Oller (piano, guitarra i llaüt), Ferran Sáez (percussió), Pere Benítez (tenora i clarinet) i Tomàs Alcaide (violí). Els cantaires hi interpreten un parell de peces.

D’altra banda, membres de la CBAS han col·laborat en l’enregistrament d’un CD sobre la vida de Jaume I. En el moment que es presenti la coral se’n farà ressò.